S'edita l’inventari de flora de les Guilleries orientals, 3r Premi de Recerca Guilleries, que recull més de 1.250 tipus de plantes

Elaborat principalment a partir de les prospeccions de Gesti, el catàleg florístic inclou totes les plantes vasculars observades dins l'àrea d'estudi, més de 1.250.

L’any 2021, el projecte d’estudi "La flora vascular de les Guilleries orientals. Catàleg, caracterització florística i espècies singulars" del biòleg Josep Gesti va ser el guanyador del 3r Premi de Recerca Guilleries (veure notícia aquí). El guardó, que concedeix des del 2019 la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar, impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona, amb la col·laboració del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, té una dotació de 5.000 euros i la posterior publicació de l’estudi en format llibre, que ara ja es pot consultar.

L’obra, que porta per títol Flora de les Guilleries orientals, permet obtenir una instantània de la flora en el moment actual i ha prioritzat la prospecció damunt del terreny i l’obtenció d’informació actualitzada. Així, al catàleg florístic l’autor inclou totes les plantes vasculars observades dins dels límits de les Guilleries orientals, el territori d’estudi, i hi engloba tant espècies autòctones com al·lòctones que hi creixen fora de cultiu. L’inventari de Gesti es basa en 45.442 observacions fetes, entre el novembre del 2021 i el novembre del 2022, durant les prospeccions de camp. L’àrea de treball i estudi comprenia una superfície de 189 km2, corresponents a onze municipis, nou dels quals de la comarca de la Selva i dos, d’Osona.

Entre les plantes autòctones, cal destacar el predomini d’aquelles de distribució eurosiberiana (39 %), en una proporció clarament més elevada que les mediterrànies (27 %), dada que denota el caràcter muntanyenc i forestal del territori. Cal remarcar la presència d’algunes espècies endèmiques així com de nombroses plantes que a Catalunya tenen el seu òptim als Pirineus i que arriben en una posició extrema fins les Guilleries. Així, les principals famílies que s’identifiquen a l’inventari són, en nombre d’espècies, les asteràcies (166 tàxons), les poàcies (128) i les fabàcies (105). A força distància hi ha les rosàcies (54), les brassicàcies i les lamiàcies (ambdues amb 51 tàxons) o les cariofil·làcies (50), entre altres.

 Pel que fa a les plantes al·lòctones, el volum aplega un total de 291 tàxons introduïts, que representen el 23 % del total de la flora del territori. Predominen, per regió de procedència,  les originàries del continent americà (116), les asiàtiques (44), les de la conca mediterrània (30) i les d’origen antropogènic (34), mentre que hi són representades en menor nombre les del paleàrtic occidental, les africanes, les d’Australàsia i les d’altres regions. D’aquests 291 tàxons al·lòctons, es considera que 153 estan establerts al territori, mentre que 138 hi tenen un comportament casual.

Tercer volum de la col·lecció ‘Guilleries, Aigua i Territori’

 Flora de les Guilleries orientals, tercer volum de la col·lecció "Guilleries, Aigua i Territori" de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i publicat per Eumo Editorial, es va presentar el divendres 13 d’octubre a la Sala Noble de Sant Hilari Sacalm amb la presència de l’autor i de Jordi Rotllant, alcalde de Sant Hilari Sacalm, Sílvia Llach, de la UdG, i Eva Espasa, de la UVic-UCC. El llibre es pot consultar i baixar des de la web de la Càtedra de l’Aigua.

Els títols anteriors de la col·lecció són Gorgues, entre el lleure i la conservació, de Vicenç Acuña, Mira Petrovic, Josep Pueyo i Anna Freixa (2n Premi Recerca Guilleries, edició 2020) i La comunitat de carnívors de les Guilleries, a càrrec de Marc Vilella, Xavier Soler i Ferran Sayol (1r Premi Recerca Guilleries, edició 2019).

Font de la informació: Càtedra de l'Aigua, Natura i Benestar i Ajuntament de Sant Hilari Sacalm