La presentació de la nova novel·la “El Càstig”, de l’osonenca M. Dolors Farrés, ha estat un dels actes que s’han celebrat recentment a l’Aula de Cultura de l’Ajuntament de Sant Julià.El dissabte, dia 4 de març, es va presentar aquesta obra, que transcorre en bona part a la nostra vila, i que planteja la pregunta: “Què li pot passar a un jove de la noblesa, intel·ligent i homosexual a l’edat mitjana?
“El Càstig”, que constitueix el precedent d’”El monestir de l’amor secret” (Finalista del Premi Sant Jordi 2007), és, però, una obra que es llegeix independentment, perquè resulta completa i acabada en ella mateixa.
L’acte, al qual van assistir més de noranta persones, va començar amb el visionat d’un videoclip on es resumeix la trama de la novel·la i, seguidament, la rapsoda Anna Garcia va llegir el primer dels tres fragments que es van elegir per a l’ocasió: una carta imaginària de Valèria, la mare del protagonista, Galzeran de Monsingle.
L’escriptor Anton Carrera va parlar dels diversos aspectes de l’obra, des del llenguatge fins a la rítmica i la documentació, fent especial èmfasi en que no s’ha d’etiquetar “El Càstig” com a “novel·la històrica” sinó com a obra “etnogràfica”, és a dir, aquella que reflecteix els costums i tradicions d’un grup humà, desenvolupats en un àmbit sociocultural concret. “És construïda damunt de dos conceptes fonamentals: l’existència humana i el sentit de responsabilitat interior de l’individu”, va dir l’Anton, i va afegir que “el gran encert de la novel·la rau en la singularitat del protagonista. Per acabar, va explicar que “en el torrent rítmic de la paraula narrada tenim un personatge rodó, excepcional, abnegat i sorrut, amb l’impuls obstinat de ser metge cirurgià de la cort, com ho havia estat el seu avi matern. Però un excés de zel ètic l’obliga a abandonar la vida mundana. La seva educació sentimental ve marcada fatalment per la religió que, com sabeu, va regular tots els àmbits de la vida medieval a Europa”.
Per la seva banda, l’autora va parlar, entre altres coses, de les dificultats que avui dia hi ha per a la publicació i de com es va decidir finalment per a l’autoedició. “El Càstig”, tal com llegim en la primera pàgina de la novel·la, s’ha editat gràcies a la intervenció de dos mecenes i d’un grup de persones que van treballar en el projecte d’una forma absolutament desinteressada. Contacte: elcastig@hotmail.com
