Mor Anton Carrera, poeta i mestre en Gai Saber vilatortí
Anton Carrera Busquets, poeta, pintor i rapsode vilatortí, va morir el dia 20 de desembre a causa d’una aturada cardiorespiratòria. L’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons va convocar un ple extraordinari el 21 de desmbre, per expressar públicament el condol per aquest gran pèrdua i va decretar dos dies de dol oficial. Avui 22 de desembre la família serà al Tanatori de Vic a partir de les 5 de la tarda. La cerimònia de comiat se celebrarà dissabte dia 23, a les 11 del matí, al Saló Catalunya.
La teva veu continuarà ressonant en els cors dels Tupinots, les teves paraules i els teus versos seguiran ballant en l’aire de l’eternitat. Descansa en pau, Anton.
L’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta que ha tingut ocasió de compartir projectes i il·lusions amb ell expressa el condol més sincer a la família i els fa arribar tot el suport en aquests moments tan difícils.
L’any 1991 va ser el primer en encetar la tradició de pregoner de la Festa Major de Sant Julià i el mateix any se li va concedir la Insígnia d’Or del municipi, reconeixement que s’acabava de constituir.
L’Anton va néixer a Vic el juny de 1943. És de Sant Julià de Vilatorta i hi viu des que es va jubilar després de trenta-un anys dedicant-se a la docència de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari.
Llicenciat en Filologia Catalana (1978) i en Belles Arts (2000) per la Universitat de Barcelona.
Poeta reconegut que va començar la seva trajectòria el 1967 a la Cova del Drac, epicentre cultural i polític on hi actuaven els cantautors de la Nova Cançó, allà l’Anton recitava la seva poesia combativa. Va fer més de 400 recitals i va gravar tres discos.
El 1977, el poema “Estirp” li va valdre el premi Englantina d’Or als últims Jocs Florals que es van fer a l’exili, a Munic.
El 1981, Miquel Martí i Pol va prologar un dels seus primers poemaris.
El 1983 va guanyar el premi Villa D’Or i Argent amb “Qui si no tu?” i el 1991 de nou l’Englantina D’Or, amb “Ausa, la dels turons”, sent proclamat així com a “Mestre en Gai Saber” als Jocs Florals de Barcelona. D’aquest any és el seu magnífic llibre de poesia Tremp d’or (Edicions 62, 1991) en què mostra, per una banda, la seva destresa per escandir versos decasíl·labs precisos i diamantins i, per l’altra, composicions d’arrel oriental com ara les tankes.
Té publicats disset llibres de poesia: Poemes d'Anton Carrera (1968), Poemes (1970), Exvots (1971), Tribu (1973), Volum inevitable (1975), Les gestes essencials (1979), Nívia (1981), Allaus de llum (1985), Tamariu (1986), Cementiri de déus (1987), Tremp d’or (1991), En llista d’espera (1998), (En)raonar (2000), Em sé deutor de tu (2011), Enlloc (2012) i Recer (2014) i Aiguaneix (Témenos Edicions, 2020). La seva poesia descriu l’encalç i la captura de l’instant, ben a la vora de la natura i de les creacions humanes.
L’octubre passat va ser homenatjat com a Sènior Literari, reconeixement oficial que fa la institució de les llengües catalanes, el departament de cultura de la Generalitat i l'associació d’escriptors en llengua catalana per la llarga trajectòria poètica dels escriptors de més de 80 anys.
