La rica flora de Guilleries-Savassona

Des del mirador del Salt de la Minyona, es pot contemplar la diversitat de paisatges de l'Espai d'Interès Natural de Guilleries-Savassona. Voltats de cingles, apareixen boscos i prats, petites poblacions i explotacions agrícoles i ramaderes. Botànics del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona van començar a estudiar fa anys la flora d'aquest territori, de la qual hi havia molt poca informació. La Diputació de Barcelona, de qui depèn l'espai, va confiar a aquests biòlegs la confecció d'un catàleg exhaustiu. Així, han inventariat i situat en el territori vora 1.100 espècies, de les quals 127 són invasores. També s'han delimitat una sèrie de parcel·les on es fa seguiment continuat de les poblacions de les espècies més interessants o vulnerables a càrrec dels guardes i tècnics de l'espai natural. La riquesa vegetal d'aquest espai relativament petit és a causa de factors com la variació d'altitud i la varietat de substrats. Aaron Pérez, dept. Biologia vegetal Universitat de Barcelona: "Assoleix vora els 1.200 metres, en el Faig verd, baixa fins als 350 cap a Susqueda, llavors hi ha un gradient altitudinal que no és molt marcat, però ja és suficient perquè hi hagi diferències. Després hi ha varietat de substrats, des d'esquistos, granits, gresos, conglomerats, calcàries, en fi, des d'un punt de vista geològic és un espai molt ric i les espècies vegetals responen a aquesta diversitat de substrats, també." L'embassament de Sau té característiques peculiars: la gran variació que experimenta el nivell de l'aigua cobreix o deixa al descobert, alternativament, grans superfícies. Això fa que s'hi dipositin llavors, moltes d'espècies introduïdes, que hi poden créixer, entre altres coses, gràcies a la manca de competència. El catàleg aporta un coneixement botànic important, i també és essencial per a la gestió. Isabel Cabrera, directora Espai Natural Guilleries-Savassona: "Això ens dóna eines per orientar la gent del territori de com ha de fer la seva gestió agrícola, ramadera i forestal per protegir aquelles poblacions i ambients que són més vulnerables. I una altra de les coses és també aconseguir eliminar o intentar minimitzar els efectes d'aquelles poblacions o aquelles espècies que són introduïdes." Activitats com la ramaderia poden anar acompanyades, així, d'unes mesures i recomanacions que permeten conservar poblacions destacades. Entre elles, n'hi ha de plantes habituals al Pirineu i que tenen, aquí, el límit sud de la seva distribució en el territori català.  Podeu veure el reportatge emès el dilluns 16 de juny a l'espai Terra de TV3 aquí