La població de duc continua en una recuperació incipient a la comarca d’Osona
Donant continuïtat al projecte de recuperació del duc (Bubo bubo) a la comarca d’Osona, enguany, el Grup de Naturalistes d’Osona-ICHN ha pogut constatar un petit augment de la presència d’aquest rapinyaire respecte a la temporada 2022-23, amb vuit parelles localitzades, quatre de les quals són noves. Guardes de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona han participat en els censos i s'hi han localitzat dues parelles, una de les quals és nova.
El duc és el rapinyaire nocturn més gran del món, una espècie protegida a Europa que es trobava en regressió a la comarca d’Osona en els últims anys, en què arribà, entre el 2015 i 2020, a extingir-se a la comarca en no poder-ne certificar la presència en cap punt d’aquest territori. Sembla, però, que la tendència s’està revertint, tot i que molt lentament, gràcies a les circumstàncies actuals i al projecte que l'any 2021 va iniciar el Grup de Naturalistes d’Osona de recuperació del duc.
Aquest hivern 2023-2024, el Grup de Naturalistes d’Osona ha tornat a coordinar censos simultanis a la comarca, en què també van participar els guardes de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. En aquests censos s’han detectat quatre parelles noves i ha arribat fins a les vuit parelles, dues d’elles (una de nova) dins de l’àmbit de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Queda pendent la confirmació de la presència d’una tercera parella dins de l'àmbit de l'Espai Natural, ja que es tenen cites de l’escolta d’un mascle en un indret diferent als altres però no es va poder assegurar el dia del cens.
En el seguiment que van fer a les parelles detectades la temporada passada, han pogut constatar que quatre d’elles han criat polls que han tirat endavant.
Els experts atribueixen la recuperació dels nius a tres motius: l’abundància de conills (el seu aliment principal); la reducció des del 2020 de la concentració d’anticoagulants en els raticides, que comporten una menor afectació en l’ocell si menja rates enverinades; i, finalment, la presència del duc en les comarques veïnes amb poblacions estables i amb la possibilitat que arribin joves dispersants que busquen nous territoris o parella.
Com a curiositat, s’ha observat que repetidament reocupen els territoris històrics on ja hi havia hagut nius anteriors, i fins i tot fan el niu en els mateixos punts (o cavitats).
