Curiositats del carrer Montseny
Avui continuem la secció del blog sobre curiositats del nostre poble amb el carrer Montseny. Esperem que ho trobeu interessant i aneu seguint els nostres articles. Bona lectura i fins aviat!
Entre el massís del Montseny i Sant Julià hi ha més de trenta quilòmetres, però la seva silueta se suma a les serralades que abracen al poble i que van des de les Guilleries fins als Pirineus passant pel Collsacabra, Bellmunt o el Pedraforca. El Montseny podria ser, de fet, la simple aliança entre el pla de la Calma, el Turó de l’Home, les Agudes i el Matagalls, però els mites li han conferit una aura especial i el paisatge, riquíssim en varietats cromàtiques, l’ha convertit en font d’inspiració d’artistes com Santiago Rusiñol, Joan Maragall o Guerau de Liost, que el va immortalitzar per sempre més a La muntanya d’ametistes (1908).
És per tot plegat que tenir un carrer dedicat al Montseny no fa únic Sant Julià. Aquest mateix terme forma part del nomenclàtor de la ciutat de Barcelona, Martorelles o Vilanova i la Geltrú, però sí que és veritat que són pocs els municipis que poden presumir de veure el massís justament des de plaça, avinguda o passeig que porta el seu nom.
Emplaçament d’una caserna de la Guàrdia Civil
El carrer consta de tres trams diferenciats: l’antic, on les llindes d’alguns portals retrocedeixen fins al 1700 i les voreres continuen sent estretes; la plaça, que enllaça amb la carretera principal a través d’un passatge d’escales; i la part més nova del davant de la llar d’infants Patuleia, al sector del Perer. Can Badosa, que segons explica la gent gran podria ser la casa més antiga del poble, està ubicada en aquest carrer, i a la llista d’antics caps de família hi consta que al número 19 hi havien viscut dos terrissers: Joan Folgarolas Rosanas i Llucià Folgarolas Riba, que eren pare i fill i que el 18 de gener de 1921 se’ls va calar foc a la casa. Pel que fa a la plaça, es va remodelar dues vegades en pocs anys de diferència i a la dècada dels setanta l'Ajuntament hi va instal·lar una plataforma giratòria perquè hi jugués la mainada. Entre altres curiositats, val a destacar que a l’actual aparcament de cotxes molts anys enrere s’hi havia projectat una caserna de la Guàrdia Civil.
La Torre del Montseny
Un altre tret identitari d’aquest espai de Sant Julià és la Torre Montseny que, segons recull Montse Piqué al llibre sobre el fenomen de l'estiueig, es va construir l’any 1898 amb la intenció d'instal·lar un obrador d’embotits o sala de desfer dins del conjunt arquitectònic i, més tard, una fàbrica tèxtil. Aleshores l’edifici era de color “gris amarronat” i pertanyia a Josep Buixó Ayats, mentre que actualment la propietat correspon a la descendència de Joan Riera Pallàs, que va comprar la torre el 1902. La van pintar de verd no fa gaires anys, inspirant-se en cases senyorials d’una ciutat balneària propera a Praga, a la República Txeca.
Autora: Mertitxell Vilamala
